Mons Impossibles




Escher va crear espais arquitectònics que a primera vista percebem com a reals però que, quan els analitzem detingudament, comprovem que són impossibles. 

Els va poder representar gràcies a la seva habilitat artística, al domini de la perspectiva i al coneixement de les imatges ambigües i dels objectes impossibles.

A continuació analitzarem, des del punt de vista de la geometria, sis dels mons impossibles creats per Escher.

______________________________________


Un Altre Món II, 1947


Escher a un Altre Món II mostra cinc dels sis costats de l’interior d’una estructura arquitectònica. 

Hi ha sis arcs, dos d’estrets al costat dret i un a cadascun dels altres quatre costats. 

La vista a través de cadascun dels sis arcs és possible, però la combinació dels sis arcs en una sola imatge és impossible a la realitat

[ AMPLIAR ]

______________________________________



Relativitat, 1953

Escher a Relativitat mostra un espai que representa l’interior d’un edifici amb escales, balconades, portes i arcades que deixen veure una part de l’exterior. 

La majoria de les persones que hi ha  a l’espai estan en  posicions que desafien el sentit  de la força de la gravetat. 

Al mirar la imatge per primera vegada, la nostra reacció és de sorpresa i  desconcert davant la representació d’un espai impossible!

[ AMPLIAR ]


______________________________________


Convex i Còncau, 1955


Escher a Convex i Còncau mostra un espai amb elements arquitectònics representats de forma ambigua: columnes, escales, voltes ... . 

El canvi involuntari entre les dues possibles percepcions dels elements ambigus sorprén a l’observador.

A més a més, Escher a la part central de Convex i Còncau combina hàbilment els elements arquitectònics ambigus per a representar una estructura que és impossible a la realitat, desconcertant així al ja sorprès observador.
                                                                                                            
                                                                                                                                        [ AMPLIAR ]     

______________________________________


Mirador, 1958



Escher a Mirador mostra un edifici amb  dos pisos sostinguts per columnes i oberts pels costats. 

Fa la sensació estranya de que el pis superior està orientat d'esquerra a dreta mentre que l'inferior ho està de davant a darrere, percepció que queda reforçada per les direccions diferents en les quals estan mirant la dona del pis de dalt i l'home del pis de sota.

La confusió augmenta quan s'observen les columnes centrals que uneixen la barana del pis inferior amb els arcs que sostenen el pis superior.

També veiem, desconcertats, que hi ha una escala que travessa l'edifici de dins a fora.

La imatge de l’edifici és impossible a la realitat!

                                                                                                                                        [ AMPLIAR

______________________________________


Pujant i Baixant, 1960



Escher a  Pujant i Baixant mostra un edifici amb un pati interior que a la part superior està delimitat per una escala d'estructura rectangular. 

Al mirar l’obra per primera vegada no veiem res estrany, però després d'un examen més detallat observem dos conjunts de persones caminant, les del costat exterior pujant i les del interior baixant, que quan han completat una volta tornen a estar al punt de sortida i inicien el mateix recorregut altra vegada. 

Percebem desconcertats que les persones estan ascendint o descendint perpètuament, cosa clarament impossible.

                                                                                                                                        [ AMPLIAR


______________________________________


Cascada, 1961



Escher a Cascada mostra una estructura arquitectònica en la qual destaquen un aqüeducte en forma de ziga-zaga, una sínia i una cascada.

Al mirar l’obra per primera vegada no veiem res estrany, però a l’analitzar-la amb més detall veiem que l'aigua flueix de la sínia per baixar pel lleuger pendent de l’aqüeducte fins a arribar a la part superior de la cascada i precipitar-se sobre la sínia on ha començat el recorregut.

Confosos, ens adonem de la impossibilitat que l’aigua baixi perpètuament.

                                                                                                                                        [ AMPLIAR