Relativitat

Escher a Relativitat mostra un espai que representa l’interior d’un edifici amb escales, balconades, portes i arcades que deixen veure una part de l’exterior. 

La majoria de les persones que hi ha  a l’espai estan en  posicions que desafien el sentit  de la força de la gravetat. 

Al mirar la imatge per primera vegada, la nostra reacció és de sorpresa i  desconcert davant la representació d’un espai impossible!

Escher va dibuixar la Relativitat dividint l’espai a representar en tres subespais.

Girant la imatge subdividida seixanta graus en sentit horari i seixanta graus en sentit antihorari veiem que a cadascun dels tres subespais  hi ha un sol sentit de la força de la gravetat: el “correcte” (cap avall). 

L’espai global, unió de tres subespais possibles, és impossible ja que hi ha presents tres sentits de la força de la gravetat.

Per a representar cadascun dels tres subespais de Relativitat Escher va fer servir una perspectiva de tres punts de fuga. 

A les tres perspectives els punts de fuga són els vèrtexs del mateix triangle equilàter de base horitzontal.

Com que el triangle que determinen els Punts de Fuga  és equilàter, cap de les tres perspectives distorsiona els subespais representats. 

Una de les perspectives té com a Línia de Nivell de l’Ull la base del triangle equilàter i com a Zenit el vèrtex superior. El punt de vista és baix.

Les altres dues perspectives s’obtenen girant la imatge al voltant del centre del triangle seixanta graus en sentits horari i antihorari, de manera que els altres  dos costats del triangle passen a ser Línies de Nivell de l’Ull i els vèrtexs oposats Nadirs. Els punts de vista són alts.

L’anàlisi de Relativitat ens ha permès passar de la sorpresa i  desconcert inicials davant la representació d’un espai impossible a veure que aquest espai és el resultat de la unió de tres subespais que són possibles mirats des de diferents punts de vista.  

Tal com possiblement Escher volia fer notar, la nostra percepció de l’espai és relativa.