Pujant i Baixant
Al mirar l’obra per primera vegada no veiem res estrany, però després d'un examen més detallat observem dos conjunts de persones caminant, les del costat exterior pujant i les del interior baixant, que quan han completat una volta tornen a estar al punt de sortida i inicien el mateix recorregut altra vegada.
Percebem desconcertats que les persones estan ascendint o descendint perpètuament, cosa clarament impossible.
La part més sorprenent de Pujant i Baixant és l'escala per la qual pugen i baixen persones indefinidament. La resta de l’edifici està estructurat per a transmetre la impressió de normalitat.
Per a crear l’escala de Pujant i Baixant Escher es va inspirar en l'escala de Penrose.
L'escala de Penrose, també anomenada escala impossible, és la imatge d'una escala a la qual els diferents trams semblen enllaçar-se de manera que després de completar-ne el recorregut en una mateixa direcció de marxa es torna a estar al punt de sortida.
A continuació hi ha l'exemple de la imatge d’una escala tridimensional representada fent servir perspectiva paral·lela ortogonal que si s’observa en la direcció adequada fa que es creï la il·lusió d’una escala impossible.
Per a representar Pujant i Baixant, Escher va fer servir perspectiva central de tres punts de fuga. El punt de vista és molt alt i els tres punts de fuga es troben molt allunyats de la imatge representada.
Escher representa l’escala impossible en perspectiva central de tres punts de fuga, com la resta de l’edifici, i no pas fent servir perspectiva paral·lela ortogonal tal com es fa per a representar l’escala de Penrose.
Escher es basa en el fet que si per a representar l’escala de Penrose en comptes de fer servir perspectiva paral·lela ortogonal es fa servir perspectiva central de tres punts de fuga molt allunyats de la imatge llavors es segueix creant la il·lusió d’una escala impossible.
Escher mostra un edifici amb una escala impossible al centre on sorprenentment hi ha persones Pujant i Baixant indefinidament.