Un Altre Món II

 



Escher a un Altre Món II mostra cinc dels sis costats de l’interior d’una estructura arquitectònica. 

Hi ha sis arcs, dos d’estrets al costat dret i un a cadascun dels altres quatre costats. 

La vista a través de cadascun dels sis arcs és possible, però la combinació dels sis arcs en una sola imatge és impossible a la realitat



L’estructura arquitectònica d’un Altre Món II és la unió de tres subestructures formades per parells d'arcs veïns des de les quals es veuen tres paisatges diferents.

La subestructura formada pels arcs esquerre i central té orientació horitzontal. S’hi veuen un paisatge amb cràters, el cel nocturn amb astres, un ocell  i una banya penjada.  L’observador està a la mateixa alçada que l’horitzó.

La subestructura formada pels arcs superior i dret superior té sentit vertical cap avall. S’hi veuen un paisatge amb cràters, un ocell i una banya penjada.  L’observador mira des de dalt. 

La subestructura formada pels arcs inferior i dret inferior té orientació vertical cap amunt. S’hi veuen el cel nocturn amb astres, un ocell i una banya penjada. L’observador mira des de baix.

Com que les tres subestructures tenen punts de vista diferents, l’estructura arquitectònica d’un Altre Món II  és impossible a la realitat. 



Per a representar cadascuna de les tres subestructures arquitectòniques d’un Altre Món II  Escher va fer servir perspectiva d’un punt de fuga.

A la subestructura de l’esquerra les rectes projectants laterals intersequen en el punt de fuga que està localitzat a l’horitzó del paisatge, el qual coincideix amb la Línia del Nivell de l’Ull.

A la subestructura superior dreta les rectes projectants verticals intersequen al Nadir

A la subestructura inferior dreta les rectes projectants verticals intersequen al Zenit



Escher va fer que les tres perspectives compartissin el mateix punt de fuga, que per tant actua com a punt de fuga “normal”, com a Zenit i com a Nadir.



Per a facilitar la interpretació de les tres perspectives, adjuntem imatges incompletes obtingudes fent servir simetries d’eix vertical o horitzontal d’algunes de les parts de l’obra un Altre Món II.



Com que mirar alhora cap a l'horitzó, cap amunt i cap avall és impossible per als humans, l’indret ha de ser d’un altre món.