Convex i Còncau

Escher a Convex i Còncau mostra un espai amb elements arquitectònics representats de forma ambigua: columnes, escales, voltes ... .

El canvi involuntari entre les dues possibles percepcions dels elements ambigus sorprèn a l’observador.

A més a més, Escher a la part central de Convex i Còncau combina hàbilment els elements arquitectònics ambigus per a representar una estructura que és impossible a la realitat, desconcertant així al ja sorprès observador.

L'obra presenta una estructura arquitectònica impossible a la realitat:

- El terra on hi ha un noi assegut és també el sostre del qual penja un ornament.

- Si com la dona amb el cistell a la mà baixem l’escala de l’esquerra, creuem el replà central i pugem l’escala de la dreta, de sobte descobrirem que estem a la part de sota d’una arcada.

- La volta que uneix la paret que té una finestra amb un test amb la paret que té una finestra amb una gerra, a la part esquerra és el sostre d'un templet mentre que la a part dreta és el sota d'una galeria.

- La volta que uneix les dues parets on hi ha dos homes tocant el clarinet des de la finestra, a la part esquerra és el sostre d'un templet mentre que a la part dreta és el sota d'un voladís que protegeix la finestra.

Amb la bandera que mostra uns cubs reversibles, probablement Escher va voler suggerir que per desxifrar Convex i Còncau cal mirar l’obra des de sobre i des de sota.

Tal com suggereixen els cubs reversibles de la bandera, si dividim l’obra verticalment en dues parts per la meitat de la columna central, la part esquerra de Convex i Còncau es vista des de sobre i la dreta des de sota.

La part central de Convex i Còncau, on convergeixen la part vista des de sobre i la vista des de sota, és una representació que és impossible a la realitat.

Per a representar cadascuna de les dues parts de Convex i Còncau, Escher va fer servir perspectiva paral·lela ortogonal dimètrica i, per tant, la representació de les dues direccions principals no verticals formen amb l’horitzontal angles iguals i diferents de 30 graus.

A més a més, Escher va fer que a les dues parts de l’obra la representació de les dues direccions principals no verticals també coincideixin.

Gràcies a fer servir perspectiva dimètrica Escher va poder representar imatges ambigües en profunditat i en convexitat-concavitat.

Analitzarem les imatges ambigües d'elements arquitectònics que Escher va fer servir a Convex i Còncau: 1. Escala o sota escala; 2. Columna o motlle de columna; 3. Escala arrodonida o motllura; 4. Cavitat o protuberància; 5. Pont o arcada; 6. Sobre o sota de volta.

Per a cada element arquitectònic amb una imatge ambigua es mostren dues imatges inequívoques de l'objecte representat de manera que així augmenti la probabilitat de que l'observador sigui capaç de percebre les seves dues possibles interpretacions.

Escala o sota escala

Columna o motlle de columna

Escala arrodonida o motllura

Cavitat o protuberància

Pont o arcada

Sobre o sota de volta

Escher crea un espai impossible combinant hàbilment diversos elements arquitectònics ambigus en profunditat i en concavitat-convexitat, de manera que quan fixem l’atenció en un d’aquets elements percebem sorpresos, alternativament i de forma involuntària, les seves dues possibles interpretacions.