Perspectiva Central
La Perspectiva Central permet reconstituir mentalment la forma i profunditat dels objectes representats i la seva posició relativa en una escena.
És especialment útil per a representar escenes on hi ha línies rectes i paral·leles, com trobem per exemple a la majoria d’espais exteriors i als interiors d’edificis.
Elements que intervenen en la Perspectiva Central
Objecte (OB). Forma tridimensional a representar.
Punt de vista (PV). Posició dels ulls de l'observador des de la qual es mira l’Objecte a representar.
Pla del Dibuix (PD). Pla en el qual es fa la representació. Se suposa que està situat entre l’Objecte a representar i el Punt de Vista.
Pla Geometral (PG). Pla perpendicular al Pla del Dibuix. Generalment s’hi recolza l'observador.
Pla de Nivell de l’Ull (PNU). Pla paral·lel al Pla Geometral, ubicat a l’alçada del Punt de Vista.
Línia del Nivell de l’Ull (LNU). Intersecció entre el Pla del Nivell de l’Ull i el Pla del Dibuix.
Punt de fuga (PF). Punt del Pla del Dibuix en el qual convergeixen les projeccions d’un grup de rectes paral·leles de l’Objecte a representar que no són paral·leles al Pla del Dibuix. Cada conjunt de rectes paral·leles de l’Objecte té el seu propi punt de fuga.
Desplaçament del Pla del Dibuix
Si s'aproxima el Pla del Dibuix cap a l’Objecte mantenint les posicions del Punt de Vista i de l'Objecte, llavors la grandària de la imatge augmenta però la seva aparença es manté.
Desplaçament de l'Observador
Un mateix objecte es representa amb una aparença diferent segons que es miri des de dalt, des del mig o des de baix.
Un mateix objecte es representa amb una aparença diferent segons que es miri des del costat esquerra, de forma centrada o des del costat dret.
Un mateix objecte es representa amb una aparença diferent segons que es miri de lluny, de mitja distància o de prop.
Tipus de Perspectiva Central
L’orientació del Punt de Vista i del Pla del Dibuix respecte de l’Objecte determinen tres tipus de Perspectiva Central: d'un, dos i tres Punt de Fuga.
Per tal de delimitar el nombre de Punts de Fuga, l’Objecte que farem servir per a descriure la Perspectiva Central serà un paral·lepípede de base horitzontal. D’acord amb les seves direccions, les dotze arestes del paral·lepípede conformen tres subconjunts de quatre arestes cadascun, de manera que totes les arestes d’un mateix subconjunt son paral·leles entre elles i les de subconjunts diferents són perpendiculars les unes a les altres. El subconjunt V={1,2,3,4} el formen les arestes verticals, i els altres dos subconjunts H1={5,6,7,8} i H2={9,10,11,12} estan formats per arestes horitzontals.
Perspectiva d’un punt de fuga
Pla del dibuix vertical
El Pla del Dibuix és paral·lel a les arestes dels subconjunts V i H1 i perpendicular a les arestes del subconjunt H2. El punt de fuga està localitzat a la Línia de Nivell de l'Ull.
Depenent de la posició relativa del Punt de Vista i l’Objecte es poden veure 1, 2 o 3 cares:
Exemple de Perspectiva d’un punt de fuga amb Pla del Dibuix vertical:
Pla del dibuix horitzontal
El Pla del Dibuix és paral·lel a les arestes dels subconjunts H1 i H2 i perpendicular a les arestes del subconjunt V. Pot estar localitzat sobre de l’Objecte i que l’Observador miri cap avall o sota de l’Objecte i que l’Observador miri cap amunt.
 |
Quan l’observador mira verticalment cap avall el punt de fuga dels segments verticals s’anomena Nadir, mentre que si mira cap amunt el punt de fuga dels segments verticals s’anomena Zenit.
Es fa servir per a representar edificis vistos des de dalt o des de baix.
Perspectiva de dos punts de fuga
La Perspectiva de dos punts de fuga és aquella en la qual el Pla del Dibuix és paral·lel a les arestes d'un dels tres subconjunts d'arestes de l’objecte, però no és paral·lel a les arestes dels altres dos subconjunts.
Les arestes del subconjunt que són paral·leles al Pla del Dibuix es representen per segments paral·lels i per tant no determinen cap Punt de Fuga.
Les arestes de cadascun dels dos subconjunts que no són paral·leles al Pla del Dibuix es representen per segments la prolongació dels quals convergeix en un Punt de Fuga. Per tant hi ha dos Punts de Fuga.
Pla del dibuix vertical
El Pla del Dibuix és paral·lel a les arestes del subconjunt V, però no és paral·lel a les arestes dels altres dos subconjunts H1 i H2. Els dos Punts de Fuga pertanyen a la Línia del Nivell de l’Ull.
Depenent de la posició relativa del Punt de Vista i l’Objecte es poden veure 1, 2 o 3 cares:
Pla del dibuix inclinat
El Pla del Dibuix és paral·lel a les arestes del subconjunt H1, però no és paral·lel a les arestes dels altres dos subconjunts V i H2.
Les arestes del subconjunt H1 que són paral·leles al Pla del Dibuix es representen per segments horitzontals. Per tant no determinen cap Punt de Fuga.
Les arestes horitzontals del subconjunt H2 es representen per segments la prolongació dels quals convergeix en un Punt de Fuga de la Línia del Nivell de l’Ull. Igualment, les arestes verticals del subconjunt V es representa per segments la prolongació dels quals convergeix en un Punt de Fuga anomenat Zenit o Nadir segons que l’observador miri cap amunt o cap avall. Per tant hi ha dos Punts de Fuga.
Es fa servir per a representar edificis vistos des de dalt o des de baix.
Exemple de Perspectiva de dos punts de fuga amb el Pla del Dibuix inclinat:
Perspectiva de tres punts de fuga
La Perspectiva de tres punts de fuga és aquella en la qual el Pla del Dibuix no és paral·lel a cap aresta de l’objecte a representar.
Les arestes horitzontals de cadascun dels dos subconjunts H1 i H2 es representen per segments la prolongació dels quals convergeix en un Punt de Fuga de la Línia del Nivell de l’Ull. Per tant determinen dos Punts de Fuga.
Les arestes verticals del subconjunt V es representen per segments la prolongació dels quals convergeix en un Punt de Fuga anomenat Zenit o Nadir segons que l’observador miri cap amunt o cap avall.
Per tant, en total, hi ha tres Punts de Fuga.
Es fa servir sovint per a representar edificis vistos des de dalt o des de baix:
Multiplicitat de punts de fuga
Quan es representa més d'un objecte, cada conjunt d'arestes paral·leles de l'espai no paral·leles al pla del dibuix determina el seu propi Punt de Fuga a la Línia de Nivell de l’Ull.
Les arestes dels diferents objectes que a la imatge tenen un punt de fuga comú a l'espai són paral·leles. Vegem-ne un parell d'exemples:
